lunes, 10 de agosto de 2015

"Com si fos ahir" de Teresa Muñoz, Ara Llibres, Barcelona 2014.178 p.

 
 
"De vegades, quan no ets capaç de fer una cosa de manera dràstica, la vas fent a poc a poc. El resultat és el mateix, però així sembla que no tris tu, que les coses cauen pel seu propi pes o que el destí s'imposa".
 
 
Com si fos ahir, la primera novel.la de Teresa Muñoz (Barcelona, 1974) narra l'inquietant viatge de Sabina, la protagonista, cap als racons més foscos de la seua propia ment. Amb l'intent de superació d'un trastorn d'ansietat com a fil conductor l'autora ens submergeix amb un ritme ágil i un llenguatge intimista en la reflexió sobre la manera que tenim d'enfrontar les relacions familiars i les crisis de parella.
 
La protagonista, una dissenyadora gràfica que frega la trentena d'anys, es mou de de l'adolescència en dos móns confrontats: el del poble i el de la ciutat, que representen l'un la relació amb uns pares reservats i, sobretot una mare ben poc afectuosa, i una societat tancada on tothom ho sap tot dels veïns, i l'altra que suposa un món obert a la modernitat i a la llibertat. Encetada la maduresa, Sabina pateix de manera inesperada diverses crisis d'angoixa i a partir de les primeres visites al psicòleg comença a replantejar-se el futur de la seua parella i, de rebot, un passat que no acaba de veure clar i que se li dibuixa de manera tèrbola en un seguit de malsons.
 
Amb una parella a qui no estima "com s'hauria d'estimar" i que no és el que sembla, la Sabina es veu abocada a indagar en els racons més obscurs del seu inconscient un secret que un accident de trànsit li va fer oblidar; i ho ha de fer de la mà d'una mare amb qui mai no ha tingut una relació fluïda i que tot just ara manifesta els primers símptomes de la malaltia d'Alzehimer.
 
Com si fos ahir és una intriga psicológica bastida de frases aparentment senzilles i d'un llenguatge sorprenentment planer, que va desplegant capítol a capítol la fragilitat de l'inconscient de Sabina fins portar-la al descobriment d'un passat pertorbador, i`posar-la en la tesitura d'haver de prendre per fi les regnes del séu destí; al mateix temps que fa reflexionar el lector sobre les relacions socials i familiars i, en un segon pla, també sobre les circumstàncies que determinen algunes malalties mentals.
 
 
Ressenya feta per LLiris Picó

No hay comentarios:

Publicar un comentario